DEMANDES DEL SECTOR RESIDENCIAL, LLARS I CAE D’ATENCIÓ A PERSONES AMB D.I

Des de Catalonia Fundació estem molt actius en les demandes del sector, i mitjançant La Coordinadora de Centres, Patronal d’entitats del nostre sector, ho posem de manifest un altre vegada amb aquest document:

Dignificació del sector i gestió sostenible
8 de Maig 2020

La Coordinadora de Centres (CCPC),com a patronal del sector de residencies, llars residencia i centres de dia d’atenció a persones amb Discapacitat intel·lectual, portem setmanes demanant a les administracions publiques el suport necessari per poder reactivar i fer del sector d’atenció a la dependència un sector sostenible i fort que ens permeti fer front a les conseqüències patides per el Covid-19.
Ja el 24 de març vam fer arribar, tant a la Secretaria d’Afers Socials com a la Direcció D’Autonomia i Discapacitat, una demanda concreta sobre les ajudes econòmiques previstes per a les entitats de la que encara no hem rebut resposta.
Aquesta pandèmia ha agreujat l’estat en el que el sector es trobava; ha complicat més el delicat estat econòmic i emocional de les entitats i els seus equips. Portem més d’una dècada de congelació de tarifes, des del 2009, i infrafinançament dels serveis; els professionals i les entitats hem patit i vist com des de l’Administració no s’ha valorat l’esforç i la feina realitzada dia rere dia en la cura d’aquest col·lectiu tant vulnerable. Tot i la demanda feta l’any passat per el Tercer Sector, d’una dotació pressupostària necessària de 600 milions d’euros per recuperar les tarifes i mòduls dels serveis públics d’atenció a les persones, el Govern va decidir dotar-nos amb 35 milions d’euros per increment de tarifes, a repartir entre l’àmbit de gent gran, discapacitat, salut mental, atenció precoç i infància. Pressupost d’allò més necessari però evidentment insuficient.
Les 32 entitats que representem, atenen a unes 5200 persones amb DI i gestionen vora els 4.400 professionals i malgrat la situació que ens precedia i el “tsunami” generat per aquesta pandèmia, hem demostrat la forta capacitat de gestió i de suport al sistema sanitari i social davant d’una situació de màxim risc.
Des de l’inici de la pandèmia, el dur treball realitzat de reorganització, proveïment d’equips, acompanyament emocional i donacions privades, ha ajudat a alentir aquest contagi. Però aquest esforç porta conseqüències …… desgast físic i emocional, incomprensió, dol i preocupació en els professionals; dificultats de finançament, escassetat de personal, reorganització i adaptació d’espais per a aïllaments, a les entitats.
Volem mirar cap endavant i treballar al costat de l’administració però es necessari que hi hagi, per part del Govern, un reconeixement de la tasca realitzada.
Des de l’inici de la crisis les entitats del Tercer Sector, en general, han vist incrementats els seus costos en uns 85 milions d’euros; reduïts els seus ingressos aproximadament en 533 milions d’euros degut al tancament (esplais, CDIAP, CAE, etc) i compliment de les mesures preventives. A aquestes xifres cal afegir que la Generalitat té un deute de 75 milions d’euros en concepte de factures vençudes i pendents, aproximadament, 83 milions d’euros de subvencions executades i justificades.
Per tant, veient les xifres i analitzant l’estat concret dels centres residencials, CAE i llars per persones amb discapacitat intel·lectual, aquests reconeixement i treball cooperatiu ha d’estructurar-se en quatre grans eixos que donin resposta a les necessitats i situacions en les que ens trobem i en les que ens trobarem si no enfoquem i dirigim els esforços comuns cap un mateix objectiu:
  1. Participació en els grups de Treball COVID-19:
Tal com ja avançàvem en l’escrit del passat 28 d’Abril, ens oferim i alhora creiem important i rellevant se’ns tingui en compte per poder participar en els grups de treball que s’estan plantejant amb assessors externs. Bàsicament pel que pertoca a les Residències, centres de dia i Llars on s’atenen a persones amb discapacitat intel·lectual, on podem aportar el coneixement necessari del sector i l’expertesa. Demanem doncs se’ns reconegui com a patronal representativa en l’àmbit de Residències, tant a curt termini per parlar-ne de les accions postcovid més concretes al sector, com a llarg termini per poder avançar i repensar el model.
  1. Instruccions clares per part de l’Administració:
Hem de partir de la base de que als nostres centres, quan entra el virus es propaga d’una manera més ràpida que a la ciutadania, donat que hi ha molts espais compartits, i els nostres usuaris (la majoria de vegades) no poden complir amb les normes de distància, ús de mascareta… A més no podem obviar que les persones que atenem són persones Les entitats del Tercer Sector han vist incrementats els costos en 85 milions i reduïts els ingressos en uns 533 milions d’euros; a aquests números cal afegir els 75 milions en concepte de factures vençudes i el 83 milions pendents de subvencions executades i justificades, vulnerables i que la majoria d’elles tenen afegides altres patologies, i per tant son persones de risc.
 Punts a valorar i planificar:
    • Criteris per una desescalada segura:
      • Protocols marcats per Salut pública tenint en compte que no som centres sanitaris, funcionem com una casa i que les persones usuàries tenen grans limitacions funcionals, cognitives i de comunicació que fan poc possible l’auto vigilància i detecció de simptomatologies. Urgència fer una distribució dinàmica i massiva de tests així com proves serològiques que ajudin a protegir i cuidar als usuaris.
      • Usuaris que estan a casa i volen tornar als centres: procediment i pautes que han de seguir des dels centres per garantir que no hi hagin nous contagis. Han de tornar amb PCR prèvia negativa.
      • Els professionals dels STO o CETs quant poden anar a treballar, sota quines mesures i condicions ( ús de transport, Epis, etc)?
      • Obertura dels serveis tancats per la declaració de l’estat d’alarma: Pensem que els Centres de Dia hauran de posposar-se com a mínim amb l’inici de les escoles. La entrada i sortida dels usuaris i la convivència amb altres residents (molts dels centres de dia estan ubicats i lligats a residències) pot elevar el risc de contagi dins la població residencial. La majoria de centres no disposen d’espais per fer una sectorització adequada.
      • Activitats que tenen establertes al PIAI de cada un dels usuaris que contempla tot el programa d’activitats dins i fora del centre:. Hipoteràpia, canoterapia, musicoteràpia, activitats d’oci, etc.
      • Mesures en vers a les famílies i usuaris que no han passat el confinament en els centres:
        • Requisits
        • Com es preveu el compliment del distanciament social amb usuaris amb D.I
        • Document de responsabilitat.
      •  Gestió de casos positius:
        • Suport del CAPS i dels seus professionals.
        • Acompanyament i seguiment professional del departament de Salut. No som centres sanitaris ni estem preparats per atendre adequadament en les fases agudes de la malaltia.
 Tot i que el pla de transició del govern espanyol preveu obertura a partir del 25/5 (FASE II) demanem que es faci mateix tractament que les residències de gent gran, posposant linici de les visites a la FASE III.
    • Abans de l’obertura a les visites, serà necessari tenir una foto de la situació clínica del centre, i dels diferents serveis que estiguin relacionats amb aquest. Aquesta foto no pot ser estàtica i s’hauran de repetir tests massius per evitar brots i un repunt de la pandèmia.
    • Caldria establir un protocol de visites, amb hores concertades, poden limitar el màxim de visites, aforo, marcant els dies de visites i horaris.
    • Extremar les mesures de seguretat i neteja en les possibles visites. Establint un règim a l’inici més rígid per evitar contactes entre família i usuari.
    • S’hauran de limitar els permisos i sortides dels usuaris, especialment a les residències. Si finalment es facilités el permís a la tornada haurà de ser amb prova PCR negativa.
  1. Reconeixement del sector i dels professionals com a prestadors de serveis essencials:
    • Pensem que cal assegurar la viabilitat de les entitats ja que en molts casos caldrà mantenir suports als diferents espais on pugui haver usuaris amb covid19 i alhora recuperar l’activitat ordinària.
    • No més discriminació del sector equiparant una paga extra dels professionals del sector de residencies de discapacitat, equiparable al plantejament que s’està fent per els sanitaris, cossos de seguretat… Cal atendre necessitats de millorar de les condicions laborals dels professionals del sector social, especialment de les residències de gent gran i discapacitat.
    • Després de 11 anys congelats, es reclama un increment del 9% dels mòduls per poder reactivar l’economia del sector tant malmesa en els darrers anys i que el covid-19 encara a agreujat més.
    • Assoliment dels costos generats per el Covid-19:
      • EPIS: mascaretes, guants, bates, proves diagnòstiques
      • Compensació econòmica a les llars que han gestionat el servei les 24 hores.
      • Professionals: baixes i cobertura superior per donar l’atenció necessària i no deixar els centres descoberts de personal: Alhora que ha calgut reforçar plantilles on hi havien usuaris infectats, per la tornada des dels hospitals de referència a les seves residències d’origen, sent necessari l’ampliació tant de personal d’atenció directa, com de personal d’infermeria i sanitari.
  1. Responsabilitat de la Generalitat en vers les residències i llars:
    • Comunicació directa amb els representants socials
    • Pagament de les factures d’exercicis anteriors.
    • Pagament de la facturació a 30 dies (actualment en molts casos superen els 60dies).
    • Agilitat de resposta davant les incidències.
    • Gestió de recursos necessaris i subministrament: EPIS, proves diagnòstiques etc. Cal que ens garanteixin l’aprovisionament de material de protecció i de test diagnòstics per gestionar amb seguretat el pla de desescalament i el possible repunt que pugui haver durant l’any.
Hem de partir de la dignificació professional i sectorial i això comença reconeixent el sector social com el que és, un sector estratègic al que cal tenir en compte per a l’economia de futur; amb molts professionals preparats per lluitar en la millora no només la qualitat de vida de les persones a les que atenem sinó també la qualitat del servei que donem i com a conseqüència, la qualitat de la societat en la que vivim. Tots acabarem necessitant i depenen d’aquest sector d’una forma o d’una altre i es el moment de que el Govern i les Administracions així ho reconeguin i ens posi en valor.
Ja no hi ha temps d’excuses, no hi ha temps de més endavant, ni de ja ho parlarem……… toca, de forma fidedigna, recolzar al sector social per poder sortir de la gran crisi en la que ens trobem. El Tercer Sector es un sector estratègic al que cal tenir en compte.
Només si treballem plegats, cooperem i ens esforcem per millorar podrem avançar cap una equitat social real com en altres països hi és. Així s’ha demostrat aquests dos mesos on han sorgit iniciatives i compromisos que han ajudat a alleugerir el sistema de Salut i han apropat a la societat entre si.
Demanem doncs un pla estratègic de renovació del sector on es contemplin aquestes necessitats, sens reconegui com interlocutors experts i un compromís ferm en el compliment dels acords i els terminis marcats com així se’ns exigeix a les entitats constantment.